CAP A UN NOU MODEL D’ORGANITZACIÓ POLÍTICA.

Cada dia és més evident la transcendència del moment social, polític i econòmic que estem vivint: És clarament un canvi d’època, que se’ns fa difícil imaginar cap a on ens portarà, però avui ens porta molta precarietat en la vida quotidiana i molta incertesa de cara al futur. En aquest context cal destacar la pèrdua  de confiança, per part d’una majoria social, amb els qui han d’administrar la vida col·lectiva: els partits polítics  i les institucions. 

ICV enfoca l’Assemblea Nacional tenint present aquest fet i de forma valenta obre el debat sobre les noves formes de fer política, amb el que venim a dir: La Nova Política.

 Aquest debat s’ha d’obrir amb una forta capacitat autocrítica, però alhora sense penediment. Els temps han canviat el context on érem de forma molt veloç i poc previsible. Avui la vida és molt més incerta, molt més dinàmica, diuen: líquida. Aquest context reforça la minoria poderosa i debilita la majoria social de les classes populars.

La única eina que tenim les persones que formem part d’aquesta majoria social indignada i impotent és la política. I és aquí on l’esquerra política ha de fer un gran esforç per recuperar la confiança, la credibilitat i la utilitat al servei d’un procés de canvi per a la millora de les condicions de vida de la majoria social. 

La transcendència d’aquest debat  ens obliga a la revisió del model d’organització i a fomentar els canvis necessaris per adaptar-nos als requeriments dels nous temps. Aquest debat ens convida a mirar cap a dins de l’organització, amb la finalitat d’ajustar i canviar aquells aspectes que ens permetin  ser més útils cap en fora, és a dir a la gent i a la societat. 

És des de la política des on s’ha d’intentar orientar el futur, generar confiança i il·lusió per un món millor. És des de la política des on s’han de construir somnis col·lectius i convertir-los en projectes de canvi social. Per això és des de la política que ens cal construir la nostra agenda i fugir de la inèrcia que ens porta anar a remolc dels esdeveniments. 

Per fer això és necessari guanyar confiança amb nosaltres mateixos, convenciment amb els nostres propòsits, seguretat amb les nostres accions, però sobretot tenir una organització potent, flexible i operativa. No hi pot haver política amb ambició de canvi social sense organització, però avui, el concepte d’organització política s’ha de sotmetre a revisió i adaptar-lo a les exigències dels temps que vivim: Més oberta, més transparent, més profundament democràtica, més flexible i també compatible a la suma amb d’altres sense pèrdua d’identitats. 

Aquesta Assemblea ha de representar un pas endavant en aquesta direcció, en el debat s’hauran de prendre decisions que obrin l’etapa de treball des d’un nou concepte d’organització política marcant així  l’inici d’un procés.

Un debat que ha de plantejar aspectes com:

De la Jerarquia a la Xarxa.

Del lideratge personal al lideratge col·lectiu.

De les reunions deliberatives a les deliberacions obertes. Les consultes a la militància.

El Paper del representant a les institucions públiques.

Formes d’elecció de candidats a les institucions. De les llistes tancades a les llistes obertes

Formes d’elecció i requeriments als candidats a càrrecs interns de l’organització.

Concepte de direcció política. De la “classe política” a la política compartida.

El rendiment de comptes.

Del partit com empresa electoral al partit dinamitzadora d’empreses de canvi social.

De l’obertura de l’organització en projectes d’innovació social.

L’organització política com a generadora d’activitat d’economia social i cooperativa.

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com eina per construir xarxes de complicitats més que eines de difusió de propaganda.

Projecte de formació dels agents de canvi.

Agost 2012